L'estaca

L’estaca

Lluís Llach

L'avi Siset em parlava 
de bon matí al portal 
mentre el sol esperàvem 
i els carros vèiem passar. 

Siset, que no veus l’estaca 
a on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en 
mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba 
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l’estiro fort per aquí 
i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
i ens podrem alliberar. 
Però, Siset, fa molt temps ja, 
les mans se’m van escorxant, 
i quan la força se me’n va 
ella és més ampla i més gran. 

Ben cert sé que està podrida 
però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m’oblida. 
Torna’m a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà... 

Si jo l'estiro fort per aquí... 
L'avi Siset ja no diu res, 
mal vent que se l’emportà, 
ell qui sap cap a quin indret 
i jo a sota el portal. 

I quan passen els nous vailets 
estiro el coll per cantar 
el darrer cant d’en Siset, 
el darrer que em va ensenyar. 

Si estirem tots, ella caurà... 

La la, la la....

la, la la la

segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.