Pàgines

dilluns, 2 de maig del 2011

El meu avi

El meu avi és l'havanera catalana més coneguda i cantada. Fou composta per Josep Lluís Ortega i Monasterio el 1968 i homenatja els soldats morts en la guerra de Cuba.


El meu avi
Josep Lluís Ortega i Monasterio
(Introducció instrumental)
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Català”
el millor barco de guerra
de la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell."
Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra,
solien cantar (solien cantar)
Visca Catalunya, visca Catalunya,
visca el Català.
(Instrumental)
Arribaren temps de guerra
de perfídies i de traïcions
i en el mar de les Antilles
ressonaren els canons.

Els mariners de Calella
i el meu avi al mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó.

Quan el català sortia a la mar

cridava el meu avi:
"Apa, nois, que és tard!"
Però els valents d'abordo
no varen tornar, no varen tornar
tingueren la culpa
els americans.
Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra,
solien cantar (solien cantar)
Visca Catalunya, visca Catalunya,
visca el Català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada