No tinc temps

No tinc temps

Mazoni

A cavall de dos llocs, despullat vers el món,
esquivant decisions, somiant que perdo avions
No tinc esma per a res, tants anys i només he après

Que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc 

Em convides a dinar i a mig àpat me n’he d’anar
em sap greu de debò però faig tard a no sé on
Tot a mitges cap per avall, tot fet i deixat estar

No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc

no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc

A cavall de dos llocs, despullat vers el món,
esquivant decisions, somiant que perdo avions.
No tinc esma per a res, tants anys i només he après

No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc

no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc

No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar

no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar

 

Corren

Corren

Gossos

Introducció instrumental

És tard, no sé quina hora és

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m’he amagat

i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers corren

paraules que no s’esborren,

imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers ploren

com gotes d’aigua s’enyoren

aquells que ja no es veuran.

(Instrumental)

On puc anar-te a buscar?

Nena, no és broma,

hauria d’haver estat diferent

però en un moment s’han tancat les portes

Poso els peus a terra vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t’he amagat

i que no t’he volgut dir…

Corren, corren pels carrers corren

paraules que no s’esborren,

imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers ploren

com gotes d’aigua s’enyoren

aquells que ja no es veuran.

Corren, corren pels carrers corren

paraules que no s’esborren,

imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers ploren

com gotes d’aigua s’enyoren

aquells que ja no es veuran.

Boig per tu

Boig per tu

Sau

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar 
si de mi estàs tan lluny; 
servil i acabat 
boig per tu. 

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu. (Bis)

Quan no hi siguis al matí, 
les llàgrimes es perdran 
entre la pluja 
que caurà avui. 

Em quedaré atrapat 
ebri d’aquesta llum 
servil i acabat 
boig per tu. 

Sé molt bé que des d’aquest bar 
jo no puc arribar on ets tu, 
però dins la meva copa veig 
reflexada la teva llum, me la beuré; 
servil i acabat boig per tu. (Bis)

(Instrumental)

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

L'Empordà

L’Empordà

Sopa de Cabra

 Introducció instrumental

Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d’una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l’ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m’espera allà dalt
i anar a l'infern no m’interessa
és molt més bonic l’Empordà.

(Instrumental)

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m’espera allà dalt
i anar a l'infern no m’interessa
és molt més bonic l’Empordà.

(Instrumental)

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa
és molt més bonic l’Empordà.

I quan veig la llum de l’alba
se’m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.

(Instrumental)

Mort de gana

Mort de gana

La Trinca

Prim, prim, prim, i mort de gana 
mort de gana, mort de gana, 
Prim, prim, prim, i mort de gana 
mort de gana, mort de gana. 

Per passar la gana, tinc la solució 
si al costat de casa, maten un capó 
els de casa meva, els de casa meva 
suquen pa amb l’olor. 

Els dies de festa, que mengem sardina 
jo que estic al tanto, no llenço l’espina 
perquè la canalla, perquè la canalla 
després s’hi pentina. 

Prim, prim, prim, i mort de gana 
mort de gana, mort de gana, 
Prim, prim, prim, i mort de gana 
mort de gana, mort de gana. 

Els budells em ronquen, tinc el ventre vuit 
i això significa, que no hi ha res cuit 
i per més desastre, i per més desastre 
a casa som vuit. 

La dona no rutlla,  el treball l'espanta,
la sogra és ferotge, té molta carpanta.
Vatua la sogra vatua la sogra
i el Déu que l'aguanta!

Prim, prim, prim, i mort de gana 
mort de gana, mort de gana, 
Prim, prim, prim, i mort de gana 
mort de gana, mort de gana. 

Quatre fills que tinc, són el meu calvari,
doncs s’acostumaven  a menjar a diari.
Per això els he tancat , per això els he tancat 

en un seminari !

L’única que penca, es la meva filla 
al carrer les Tapies, va fen calderilla 
ven capses de mistos, capses de mistos 
i loteria. 

Prim, prim, prim, i mort de gana 
mort de gana, mort de gana, 
Prim, prim, prim, i mort de gana 
mort de gana, mort de gana.  (x2)

Qualsevol nit pot sortir el sol

Jaume Sisa

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.

I heus aquí la Blancaneus,

en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra,
si és que hi ha...  cases d’algú.

Hola Jaimito! I Donya Urraca!
En Carpanta i en Barba Azul,
Frankestein i l’Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot i senyor Obèlix.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra,
si és que hi ha...  cases d’algú.

La senyoreta Marieta

de l’ull viu ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i en Pasqual.
La Pepa Maca i en Superman.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
i la família Ulises
i el Capitan Trueno amb patinet.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra,
si és que hi ha...  cases d’algú.

Instrumental

A les dotze han arribat
la Fada Bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’Emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta
el llop ferotge i el caganer,

En Cocoliso i en Popei.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono

que tan sols hi faltes tu...

També pots venir si vols,

t'esperem hi ha lloc per tots,

el temps no compta ni l'espai

qualsevol nit... pot sortir el sol.

L'estaca

L’estaca

Lluís Llach

L'avi Siset em parlava 
de bon matí al portal 
mentre el sol esperàvem 
i els carros vèiem passar. 

Siset, que no veus l’estaca 
a on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en 
mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba 
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l’estiro fort per aquí 
i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
i ens podrem alliberar. 
Però, Siset, fa molt temps ja, 
les mans se’m van escorxant, 
i quan la força se me’n va 
ella és més ampla i més gran. 

Ben cert sé que està podrida 
però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m’oblida. 
Torna’m a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà... 

Si jo l'estiro fort per aquí... 
L'avi Siset ja no diu res, 
mal vent que se l’emportà, 
ell qui sap cap a quin indret 
i jo a sota el portal. 

I quan passen els nous vailets 
estiro el coll per cantar 
el darrer cant d’en Siset, 
el darrer que em va ensenyar. 

Si estirem tots, ella caurà... 

La la, la la....

la, la la la

segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar. 

El meu avi

El meu avi és l'havanera catalana més coneguda i cantada. Fou composta per Josep Lluís Ortega i Monasterio el 1968 i homenatja els soldats morts en la guerra de Cuba.

El meu avi

Josep Lluís Ortega i Monasterio

(Introducció instrumental)

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Català”
el millor barco de guerra
de la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell."

Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra,
solien cantar (solien cantar)
Visca Catalunya, visca Catalunya,
visca el Català.

(Instrumental)

Arribaren temps de guerra
de perfídies i de traïcions
i en el mar de les Antilles
ressonaren els canons.

Els mariners de Calella
i el meu avi al mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó.

Quan el català sortia a la mar
cridava el meu avi:
"Apa, nois, que és tard!"
Però els valents d'abordo
no varen tornar, no varen tornar
tingueren la culpa
els americans.

Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra,
solien cantar (solien cantar)
Visca Catalunya, visca Catalunya,
visca el Català.